Els infants i joves són els principals afectats per les guerres, els neguen el futur...
Vaig a peu a cada porta (I come and stand at every door)
(el nen d’Hiroshima)
Paraules del poeta turc Nazim Hikmet. Música de James Walters.
Adaptació catalana de l’anglès, de Ramon Casajoana. Cantada per Pete Seeger i aquí popularitzada per en Xesco Boix.
Per tot arreu us vaig cridant,
Però ningú no em pot sentir,
i quan us parlo no em veieu
perquè sóc mort, perquè sóc mort.
Tenia set anys quan vaig morir
a Hiroshima, fa molt temps,
encara tinc aquells set anys,
quan els nens moren no creixen més.
Tot el meu cos es va cremar
amb els ulls cecs em vaig desfer,
tots els meus ossos es van fer pols;
després el vent s’ho va emportar.
Dolços, no en vull, no em cal el pa,
no vull arròs, fruites, tampoc,
jo no demano res per mi
perquè sóc mort, perquè sóc mort.
El que us demano és que ara lluiteu
però per la pau, però per la pau,
per tal que els nens de tot el món
puguin viure, créixer, riure i jugar.
