(Mercedes Sosa) (G C2 Lam Sim)
Lam(Sim) Mi(Fa#) Lam(Sim)
Gracias a la vida que me ha dado tanto
Sol(La) Do(Re)
Me dio dos luceros, que cuando los abro,
Mi7(Fa#7) Lam(Sim)
Perfecto distingo lo negro del blanco
Mi(Fa#) Lam(Sim)
Y en el alto cielo su fondo estrellado
Mi(Fa#) Lam(Sim)
Y en las multitudes el hombre que yo amo
Lam(Sim)Mi(Fa#)
Laralaila...
Gracias a la vida que me ha dado tanto
Me ha dado el sonido y el abecedario;
Con el las palabras que pienso y declaro:
Madre, amigo, hermano, y luz alumbrando
La ruta del alma del que estoy amando
Laralaila...
Gracias a la vida que me ha dado tanto
Me ha dado el oido que en todo su ancho
Graba noche y dia, grillos y canarios,
Martillos, turbinas, ladridos, chubascos,
Y la voz tan tierna de mi bien amado
Laralaila...
Gracias a la vida que me ha dado tanto
Me ha dado la marcha de mis pies cansados;
Con ellos anduve ciudades y charcos,
Playas y desiertos, montanas y llanos,
Y la casa tuya, tu calle y tu patio
Laralaila...
Gracias a la vida que me ha dado tanto
Me ha dado la risa y me ha dado el llanto
Asi yo distingo dicha de quebranto,
Los dos materiales que forman mi canto,
Y el canto de ustedes que es mi mismo canto,
Laralaila...
Gracias a la vida que me ha dado tanto
Me dio el corazón que agita su marco
Cuando miro el fruto del cerebro humano,
Cuando miro al bueno tan lejos del malo,
Cuando miro al fondo de tus ojos claros
Laralaila...
Gracias a la vida que me ha dado tanto
Compositors: Violeta Parra Sandoval
GRÀCIES A LA VIDA
cançó de Violeta Parra, traduïda lliurement per X. Garriga (10-10-2022)
pels ulls de la cara que guaiten les formes,
amb ells distingeixo la llum de la fosca,
al sostre celeste estrelles precioses,
i enmig la gentada de qui m’enamora.
Gràcies
a la vida per tot el que em dóna,
l’oïda
tan fina que grava com sonen
de
nit i de dia, tant grills com colomes,
martells
o turbines, o gossos que borden,
i
ta veu més dolça que sempre em consola.
Gràcies
a la vida per tot el que em dóna,
el
so i les paraules que em fan més persona,
amb
elles declaro l’amor que perdona,
amic,
germà i mare, al cor i a la boca,
perquè
sou vosaltres aquest món que em volta.
Gràcies
a la vida per tot el que em dóna,
per
les meves cames que de força dota
per
fer les senderes, o carrers recórrer,
deserts
i boscatges, planades i costes,
fins
la teva casa que em fa de redossa.
Gràcies
a la vida per tot el que em dóna,
pels
fills i les filles que el cor d’amor m’omplen,
pels
néts que m’abracen i em fan tornar jove,
i
amb els seus somriures la força em retornen
per
viure nous reptes de futur amb joia.
Gràcies
a la vida per tot el que em dóna,
per
les alegries i les males hores.
Algunes
m’animen, d’altres em qüestionen,
però
em fan sensible als dubtes dels homes,
amb
qui comparteixo el que m’esperona.
I
així busquem tots junts el que ens il·lusiona.
Gràcies a la vida per tot el que em dóna!