A sota d'un cel frigi (Beneath A Phrygian Sky)
Música i lletra: Loreena McKennitt
Traducció: Ton
https://youtu.be/0NlKsRojXrM G (C3 Mim Solm)
Antigament, Frigia era un regne situat en la part central oest d'Anatolia, el que és avui l'actual Turquía. Un cant a la Pau, a l'absurditat de les guerres i a la força de la gent.
ESCOLTAR
La lluna plena ballava damunt les ones del mar,
estels al cel flotaren una galàxia brillant,
una veu jove ens deia aixó en la seva cançó:
Les velles roques ens parlen: nostre amor ens farà forts
La brisa m’envolcallava em vaig quedar a la vora,
vaig escoltar aquella veu com mai havia sentit,
les batalles poden acabar nosaltres ho escollim,
aguanta fort la pancarta la veritat ens fa lliures.
Em venen antics records de ràbia i de dolor,
de la misèria humana malbaratant la vida,
ens preguntavem on era Déu davant de tant sofriment,
vaig mirar a les estrelles per trobar-te de nou.
Viatjant pels grans oceans molta gent diu el teu nom,
espases, armes i odi com si tot fos el mateix,
alguns l’usen per gloriar-se o l’utilitzen per guanyar,
si la llibertat cercaven no es perderen vides en va.
No és moment de fer cap festa quan el cel està plorant,
i totes les criatures tenen por de morir,
Aguantem fort la pancarta, mantenim-la molt de temps,
hem de seguir endavant, nostre amor ens fa ser forts
I un vent càlid portava la seva cançó a la nit,
vaig tancar els ulls per dormir fins la llum del matí,
l’última estrella va brillar i un nou dia el sol sortí,
va ser un moment màgic pregant a la mare terra.
La lluna plena ballava damunt les ones del mar,
estels al cel flotaren en una galàxia brillant,
una veu jove ens deia aixó en la seva cançó:
Les velles roques ens parlen: nostre amor ens farà forts.
estels al cel flotaren una galàxia brillant,
una veu jove ens deia aixó en la seva cançó:
Les velles roques ens parlen: nostre amor ens farà forts
La brisa m’envolcallava em vaig quedar a la vora,
vaig escoltar aquella veu com mai havia sentit,
les batalles poden acabar nosaltres ho escollim,
aguanta fort la pancarta la veritat ens fa lliures.
Em venen antics records de ràbia i de dolor,
de la misèria humana malbaratant la vida,
ens preguntavem on era Déu davant de tant sofriment,
vaig mirar a les estrelles per trobar-te de nou.
Viatjant pels grans oceans molta gent diu el teu nom,
espases, armes i odi com si tot fos el mateix,
alguns l’usen per gloriar-se o l’utilitzen per guanyar,
si la llibertat cercaven no es perderen vides en va.
No és moment de fer cap festa quan el cel està plorant,
i totes les criatures tenen por de morir,
Aguantem fort la pancarta, mantenim-la molt de temps,
hem de seguir endavant, nostre amor ens fa ser forts
I un vent càlid portava la seva cançó a la nit,
vaig tancar els ulls per dormir fins la llum del matí,
l’última estrella va brillar i un nou dia el sol sortí,
va ser un moment màgic pregant a la mare terra.
La lluna plena ballava damunt les ones del mar,
estels al cel flotaren en una galàxia brillant,
una veu jove ens deia aixó en la seva cançó:
Les velles roques ens parlen: nostre amor ens farà forts.
