El que promou les guerres, la violència i el desgavell que tenim en el Planeta és el sistema econòmic injust que roba a la gent treballadora perquè uns pocs puguin tenir grans luxes i necessitin armes i exèrcits per defensar els seus privilegis... aquesta cançó va ser escrita els anys 50. Els
bancs no ètics són les eines de transmissió d'un sistema econòmic
especulatiu i destructiu... Els problemes econòmics globals, la globalització i el sistema bancari són una mateixa cosa...
Aquesta cançó va ser escrita el 1949 per Les Rice, un pagès de l'estat de Nova York, EUA. Es tracta de la perversa injustícia, explotació i desigualtat que Rice va veure al seu voltant. Pete Seeger va escriure sobre Les Rice i aquesta cançó: "Com la majoria dels petits agricultors, estava sentint de manera intolerable per les grans empreses que li venien tots els seus fertilitzants, insecticides i equips i les grans empreses que li dictaven els preus per als quals obtindria la seva producció. D’aquesta pressió va sortir aquesta cançó. ”
BANCS DE MARBRE (Banks of marble) (C4 SolM - SiM)
(autor Les Rice. Interpretada per Pete Seeger) – dels anys 50
traducció: Ton
He anat per tot el país
De baix a dalt de tot
em faig moltes preguntes
del que he escoltat i vist
He vist al pagès cansat
Llaurant l’herba i el fang
L’he sentit a la subhasta
l’enderroc de la seva llar
Però els bancs són de marbre,
Amb un guàrdia a cada costat,
I les voltes plenes de plata,
Que el pagès ha suat.
Vaig veure al mariner
Al port braços creuats
He sentit dir al seu amo,
no tinc feina per dona't.
Però els bancs són de marbre,
Amb un guàrdia a cada costat,
I les voltes plenes de plata,
Que el mariner ha suat.
Vaig veure el miner cansat,
Espolsant-se l’esquena,
Sentint el plor dels seus fills,
No tinc carbó per la llar.
Però els bancs són de marbre,
Amb un guàrdia a cada costat,
I les voltes plenes de plata,
Que el miner ha suat.
Els germans treballadors
de tota la terra,
vaig somniar que ens uníem,
I junts ens fèiem forts.
ens apropiàvem d’aquests bancs de marbre,
amb un guàrdia a cada costat,
compartint les voltes de la plata,
Que entre tots, hem suat.
(He afegit una nova estrofa per actualitzar el sentit de la cançó)
Fa poc vaig tenir un somni
el Gran Monstre està molt malalt, (però encara ens pot aixafar,)
és molt urgent transformar-lo,
des de la base, amb unitat
Vam crear bancs comunitaris
amb diners sense interès
retornà la vida als pobles
vers una nova Humanitat.
(amb acords)
Los problemas económicos globales, la globalización y el sistema bancario son una misma cosa ...
Esta canción fue escrita en 1949 por Les Rice, un agricultor del estado de Nueva York, EE. UU. Trata de la perversa injusticia, explotación y desigualdad que Rice vio a su alrededor. Pete Seeger escribió sobre Les Rice y esta canción: “Como la mayoría de los pequeños agricultores, las grandes empresas que le vendían todos sus fertilizantes, insecticidas y equipo lo apretaban intolerablemente, y las grandes empresas que le dictaban los precios que obtendría por él. su producto. De ese apretón salió esta canción."
BANCOS DE MARMOL (Banks of marble)
(Autor Les Rice. Interpretada por Pete Seeger) - de los años 50
traducción: Ton
Viajando por todo el país
De la montaña al mar
he visto y he oído
cosas que me hacen pensar
He visto al labrador cansado
Arando, hierba y barro
He oído en la subasta
el derribo de su hogar
Pero los bancos son de mármol,
Con dos guardias vigilando,
Y las arcas llenas de plata,
del trabajo del labrador.
Vi también al marinero
En el puerto sin trabajar
He escuchado a su dueño,
no hay trabajo para ti.
Pero los bancos son de mármol,
Con dos guardias vigilando,
Y las arcas llenas de plata,
Del sudor del marinero
Vi al minero cansado,
Sacudiéndose el polvo,
Oyendo a sus hijos llorar,
No tengo carbón para el hogar.
Pero los bancos son de mármol,
Con dos guardias vigilando,
Y las arcas llenas de plata,
Del sudor del minero.
Hermanos trabajadores
de toda la Tierra,
soñé que nos uníamos,
fuimos fuertes en la unidad
Ocupamos los bancos de mármol,
Con los guardias vigilando,
Y compartimos las arcas de plata,
Que entre todos, sudamos.
(he añadido un nuevo verso para actualizar el sentido de la canción)
Con los años volví a soñar
el Gran Monstruo ya está muy mal (pero aún nos puede aplastar,)
es urgente transformarlo,
desde la base, con unidad
Creamos bancos comunitarios
con dinero sin interés
y volvió la vida a los pueblos
hacia una nueva Humanidad
