Mestres de la guerra (Masters of War)
Bob Dylan (trad. Ton Dalmau) G (C5 Mim - Lam)
ESCOLTAR
Veniu, mestres de la guerra
que construiu les armes
i avions de la mort
també les bombes
t’amagues darrera la paret
darrera el despatx
Només vull dir-te
amb la màscara et veig.
Mai no has fet res de bó
Construeixes per destruir
Jugues amb el nostre món
Com la teva joguina
Em vas posar un fusell a la mà
t’amagues dels meus ulls
i et poses ben lluny
quan les bales s'acosten.
Com el veill Judes
Mentint i enganyant
es pot guanyar una guerra mundial
ho vols fer creure tu
però veig amb els teus ulls
veig el teu cervell
com veig a través de l’aigua
que va al clavegueram
Prepares els disparadors
Perquè els altres disparin
Llavors t'asseus i mires
Si el nombre de morts creix
T'amagues a la teva mansió
Mentre la sang dels joves
Flueix fora del seu cos
I s’enterra al fang
Has llançat la pitjor por
Això mai es pot fer
Por de portar nens
a compartir el món
Amenaçes el meu nadó
No nascut i sense nom
No vals la sang
Que corre pel teu cos
Sé que això et molesta
no ho vols sentir
Pots dir que sóc jove
podeu dir que sóc un incult
però hi ha cosa que sé
sóc més jove que tu
ni tant sols Jesus faria
perdonar el que estas fent
Deixa’m que et pregunti
Tant bons són els teus diners?
que poden comprar el perdó?
creus que això podràs fer?
Crec que et trobaràs
la factura amb la mort
amb tots els teus diners
la ànima no compraràs
I espero que et moris
la teva mort arribarà aviat
Seguiré a la teva fosa
Quan la tarda se’n va
i miraré mentre baixes
fins al llit de la mort
pujaré damunt la teva tomba
per assegurar que estàs mort
