autor: Bob Dylan, adaptació: Ton Dalmau (25-8-25)
En l'original, Dylan canta la foscor que s’acosta com a metàfora del cansament vital i la mort. Aquesta versió en català transforma la metàfora en clamor col·lectiu: la foscor és la guerra i la injustícia, però també hi batega l’esperança que, units i cantant, la llum pot tornar.
ESCOLTAR G (c4 DoM - MiM)
Do Fa Do
M’estic cansant, ja no puc més,
Do Fa Do
el temps em pesa, em fa tremolar.
Sol Fa Do
He vist pobles plorar sota el foc,
Lam Sol FaM Do
i la sang innocent embruta el cel.
Sol Fa Do
Encara no és fosc, però ja s’apropa,
Lam Sol FaM Do
la nit de la guerra s’acosta i jo aquí.
Els dies passen i jo em sento buit,
les ferides del món mai no s’han tancat.
Infants i vides perdudes en la guerra,
i el crit del silenci em fa tremolar.
Encara no és fosc, però ja s’apropa,
la nit de la guerra s’acosta i jo aquí.
El vent em porta plors de les guerres,
cases caigudes i somnis esborrats.
Els germans s’enfronten, la sang circula,
i el món observa sense aixecar la veu.
Encara no és fosc, però ja s’apropa,
la nit de la guerra s’acosta i jo aquí.
He mirat el cel i no hi ha resposta,
només fum i foc que tot ho engoleix.
Però hi ha una veu que trenca el silenci:
si ens unim cantant, podem aturar el mal.
Encara no és fosc, però ja s’apropa,
la nit de la guerra s’acosta i jo aquí.
Els records del dolor pesen com roques,
els crits de fam i guerra mai no se'n van.
Però junts podem obrir un camí nou,
amb esperança i cançons, la pau pot tornar.
Però si ens unim tots cantant la vida,
la foscor retrocedirà i brillarà el sol. (bis)
Do Fa Do
Fa calor per dormir ... el temps passa volant
Noto la meva ànima ... com l'acer s'ha endurit
Encara tinc cicatrius ... que el sol no ha curat
Ni tan sols hi ha espai ... per estar enlloc
Encara no és fosc ... però ja està arribant
Do Fa Do
Darrere de tot el bonic ... també hi ha dolor
Em va escriure una carta ... i ho va fer amablement
Va posar per escrit ... el que tenia al cap
No veu per què ... m'hauria de preocupar
Encara no és fosc ... però ja està arribant
Bé, he estat a Londres ... i a l'alegre París
He seguit el riu ... i he arribat al mar
He estat al fons del món ... ple de mentides
No busco res ... als ulls de ningú
Sovint la meva càrrega ... no la puc suportar
Encara no és fosc ... però ja està arribant
Vaig néixer aquí ... i aquí moriré sense voler
Sé que sembla que em mogui, ... però estic parat
Els nervis del meu cos ... estan nus i adormits
No recordo ni qui era, ... vaig venir aquí per fugir
Ni tan sols escolteu ... el murmuri d'un prec
Encara no és fosc ... però ja està arribant
