El cant dels ocells és una cançó de bressol popular catalana, com deia Pau Casals: expressió de la bellesa i la força de la música en la transmissió del missatge universal de la pau, la fraternitat i l'esperança.
El cant dels ocells és com una invitació a fer una pregària universal perquè entenguem que ja hem de deixar de competir i matar-nos els uns als altres a la vegada que estem destruint el Planeta i que es hora de fer tothom un esforç per fer les paus, per cooperar, per demanar perdó per tot el mal que hem fet i posar-nos a curar les moltes ferides de molts anys de foscor i posar-nos a cooperar plegats i amb el Planeta.
“Als infants que naixen en guerra,
els hi cantem al seu bressol
la cançó de la nostra terra,
la que els ocells li piulen al sol.
El cant d'Amor a la Vida
que volem per a tots ells,
la cançó més dolça del món:
El Cant dels Ocells."
En veure despuntar
el major lluminar
en la nit més ditxosa,
els ocellets cantant,
a festejar-lo van
amb sa veu melindrosa.
el major lluminar
en la nit més ditxosa,
els ocellets cantant,
a festejar-lo van
amb sa veu melindrosa.
L'àguila imperial
se'n vola cel a dalt,
cantant amb melodia,
dient: Jesús és nat,
per treure'ns de pecat
i dar-nos alegria.
Respon-li lo pardal:
Avui, nit de Nadal,
és nit de gran contento!
El verdum i el lluer
diuen cantant, també:
"Oh, quina alegria sento!
Cantava el passarell:
Oh, que hermós i que bell
és l'infant de Maria!
I li respon el tord:
Vençuda n'és la mort,
ja naix la vida mia !
Refila el rossinyol:
És més bonic que el sol
més brillant que una estrella!
La cotxa i el bitxac
festegen al manyac
i a sa Mare donzella.
Cantava el reietó
per glòria del Senyor,
inflant amb biçarria;
el canari segueix:
llur música pareix
del Cel gran melodia.
Ja n'entra el cotoliu
dient: Ocells veniu
a festejar l'aurora!
I lo merlot, xiulant,
anava festejant
a la més gran Senyora.
L'estiverola diu:
No és hivern ni estiu
sinó que és primavera;
puix que és nada una flor
que pertot dona olor
I omple la terra entera.
Cantava el francolí:
Ocells qui vol venir
avui a trenc de dia
a veure el gran Senyor
amb sa gran resplendor
a dins d'una establia?
Ve cantant el puput:
Eixa nit ha vingut
el Rei de més grandesa!
La tórtora i el colom
admiren a tothom
cantant sense tristesa.
Picots i borroners
volen entre els fruiters
cantant llurs alegries;
la guatlla i el cucut
de molt lluny han vingut
per contemplar el Messies.
Cantava la perdiu
Me'n vaig a fer lo niu
dins d'aquella establia,
per a veure l'Infant
com està tremolant
en braços de Maria.
La garsa, griva o gaig
diuen: Ara ve el maig!
Respon la cadernera:
Tot arbre reverdeix,
tota branca floreix
com si fos primavera.
Xiuxiueja el pinsà:
Glòria avui i demà;
sento gran alegria
de veure el diamant
tan hermós i brillant
als braços de Maria.
El xot i el mussol
al veure eixir el sol
confosos se retiren.
El gamarús i el duc
diuen: Mirar no puc;
tals resplendors m'admiren!
