Si vols la pau…
Text de Martí Olivella
Text de Martí Olivella
Ens han dit i diuen:
Si vols la pau, prepara la guerra.
I alguns responem:
Si vols la pau, prepara la pau.
Però, què volem dir? Doncs que:
Si vols la pau, allibera’t del virus de la guerra.
Si vols la pau, no siguis causa de la guerra.
Si vols la pau, prepara la defensa noviolenta.
Quan els actes de la barbàrie, de la crueltat ens depassen
i semblem impotents per fer-hi front,
sols ens queden el gest i la paraula.
El gest i la paraula de dir “no en el meu nom”,
de dir “no cal matar-nos per defensar-nos”.
Un gest i una paraula que generen nous actes
per fer front a la barbàrie i a la crueltat:
de diàleg, de denúncia, de no cooperació,
de desobediència, de crear alternatives a la “defensa” armada.
I en això estem.
Potser seran inútils el gest i la paraula
enmig de tanta mort i destrucció
però, o son llavor d’una altra via,
o serem els darrers d’una espècie que s’extingeix.
Distrets, entretinguts, dispersos, enganyats…
així d’alegres enfrontem el trist destí
d’estar cavant la pròpia fossa.
Molts pensen que la guerra, les guerres
son lluny i que no ens afectaran.
Però, només hi ha una pàtria, una màtria,
vivim en un sol món, una sola Terra,
les fronteres son un miratge d’un humans enlluernats,
sense arrels en la natura que no entén de fronteres ni papers.
I aquell dia, direm, “quan vàrem ser criminals i insolidaris?”
“quan vàrem prémer el gallet o vàrem deixar enfonsar la pastera?”
Ho fórem cada vegada que vàrem pensar o sentir que:
“aquesta no és la nostra guerra”, “aquesta no és la nostra gent”,
“aquest no és el nostre país”, “aquesta no és la nostra pastera”…
Ser causa de la guerra no és sols:
fabricar, vendre i emprar armes;
contribuir a la “defensa” armada amb els impostos;
no fer res per aturar la guerra, o justificar-la;
És també:
amenaçar, odiar, “crear” enemics, ocupar, explotar…
aprofitar o ser indiferents als desequilibris i iniquitats,
robar, tenir i consumir més del que necessitem
Escric per no morir de pena, en no ser prou valent
per acomiadar-me ja d’aquest món malalt i moribund
alhora meravellós i que tant estimo.
Escric, he escrit i fet, per si algun mot o gest esdevé llavor
d’un món que no hagi d’encarar els conflictes
amb tanta ignorància, mort i destrucció.
De fet, busco, però no sé trobar el gest,
l’acció transformadora que aturi la guerra
o que activi la passivitat amb què la suportem.
Potser – segur – visc massa bé per arriscar-me,
potser estic idiotitzat pel “no hi ha res a fer”
però em queda un bri d’esperança
que en reduir les distraccions
i concentrant-nos en la recerca
trobarem el gest, imperfecte, però real
que -almenys- obri el camí a una altra mirada.
Sant Joan, 24/06/23
