Fum, fum, fum

FUM, FUM FUM (Rem)

(interpretat pel Cor de la Turuta)


El vint-i-cinc de desembre,
FUM, FUM, FUM (2)
ha nascut un minyonet
ros i blanquet, ros i blanquet;
fill de la Verge Maria,
és nat en una establia,
FUM, FUM, FUM.
 
Aquí dalt de la muntanya,
FUM, FUM, FUM (2)
si n'hi ha dos pastorets,
abrigadets, abrigadets,
amb la pell i la samarra,
mengen ous i butifarra,
FUM, FUM, FUM.
 
Qui dirà més gran mentida?
FUM, FUM, FUM (2)
ja repon el majoral,
amb gran cabal, amb gran cabal,
jo faré deu mil camades
amb un salt totes plegades,
FUM, FUM, FUM.
 
Nit enllà el sol els desperta,
FUM, FUM, FUM (2)
veuen l'àngel resplendent
que els va dient, que els va dient:
"Ara és nat a l'establia,
Déu infant, fill de Maria",
FUM, FUM, FUM
 
A vint-i-cinc de desembre,
FUM, FUM, FUM (2)
és el dia de Nadal,
molt principal, molt principal.
En sortir de les matines
farem bones restolines,
FUM, FUM, FUM.
 
Déu nos do unes santes festes,
FUM, FUM, FUM (2),
faci fred, facil calor,
serà el millor, serà el millor,
de Jesús fer gran memòria
perquè ens vulgui dalt la Glòria,
FUM, FUM, FUM.