tornes sempre amb vells records
a les places ressona un crit antic,
gent que dorm en cartons i vells abrics.
I enmig dels llums veig rostres que en la ciutat... fan nosa,
sons d’un Nadal que calla.
Taules plenes de torrons,
També llars buides sense res
Famílies esperant que arribi el matí,
on menjar puguin aconseguir.
I als carrers d’un món massa accelerat… per a molts
hi batega un cor cansat.
Veig solitud en molta gent,
Gent gran sola espera un present.
I adolescents cercant qui els escolti,
lluitant contra ombres que veuen venir.
I el soroll dolç d’aquest Nadal... disfressa
vides plenes de tristesa.
Cops de porta, força i crits
dones que fugen de la nit
Mirades demanant dignitat,
promeses falses, desigualtat.
I els carrers brillen mentre el món… s’esquerda,
i el silenci s’hi aferra.
Vides trencades en recons,
plaer ràpid, un malson.
Carrers foscos plens d’amargor,
joves que busquen entre la foscor
I cada gest dins d’aquest negoci brut… apaguen
Nadals sencers no brillen.
Però el vent porta un nou brogit,
neix claror en la fosca nit.
Veïns compartint el que tenen a mà,
abriguen més que tots els llums de Nadal.
I en cada somriure honest... sense dir res,
neixen Nadals més sincers.
(boca closa)
I en cada somriure honest... sense dir res,
neixen Nadals més sincers.
