Melodia de “The Titanic” de Pete Seeger. Lletra: Ton Dalmau
A partir de la metàfora de les pilotes de ping-pong per desenfonsar un vaixell
B (C5 SolM - DoM) ESCOLTARSol Do Sol
Era un dilluns al matí, quan el món va trontollar,
Re
El Vaixell Globalització començà a naufragar.
Sol Do
Amb grans festes a coberta i tots els rics allà ballant,
Sol Re Sol
I els politics ben distrets o adormits.
Do Sol
Era trist, era molt trist,
Re
s’enfonsava, en silenci i molta por,
Sol Do Sol
Molts joves conscients cridaven fort,
Re Sol
Gracies a ells el vaixell no va anar al fons
El vaixell ple forats, amb guerres i destrucció,
Bombes fetes per empreses, amb segell del poderós.
La natura s’asfixiava, els governs no feien res.
I els politics ben distrets o adormits.
Era trist, era molt trist,
s’enfonsava, en silenci i molta por,
Molts joves conscients cridaven fort,
Gracies a ells el vaixell no va anar al fons
Quan van construir el vaixell, deien: això és genial,
Especular i tecnologia, luxes per tot arreu.
Els petits no comptaven, però ells eren la mà d'obra,
I els politics ben distrets o adormits.
Era trist, era molt trist,
s’enfonsava, en silenci i molta por,
Molts joves conscients cridaven fort,
Gracies a ells el vaixell no va anar al fons
Algú va llançar una idea: les pilotes suren al mar,
Son com els bons projectes que busquen cooperar,
Si omplim tot el vaixell, potser el podrem fer surar
cooperatives, bancs de temps i horts socials.
I pujava, i pujava,
Milers de mans petites cooperant
abans era un gegant, ara molts joves junts,
El vaixell prenia un nou rumb de llibertat.
Els joves van mirar endins, i ja no van obeir,
Deixaren les armes i aprengueren a construir.
Sense odi ni imposició, van sembrar compassió.
I els poders van haver d’escoltar i canviar.
I pujava, i pujava,
Milers de mans petites cooperant
abans era un gegant, ara molts joves junts,
El vaixell prenia un nou rumb de llibertat.
Els mitjans no en deien res, ells viuen del capital,
Però als pobles, barris i escoles, ja es veia diferent.
Amb respecte per la terra, i ajudant-se de valent
I els poders van haver d’escoltar i canviar.
I pujava, i pujava,
Milers de mans petites cooperant
abans era un gegant, ara molts joves junts,
El vaixell prenia un nou rumb de llibertat.
Quan el vaixell tornà a surar, el nom vell van esborrar,
I amb els canvis un nou nom van decidir:
“ja no és Globalització, ara és GloCalització!”
Els poderosos tots van haver de cedir.
I cantaven, i cantaven,
El planeta es regenerava,
Aquell gran vaixell per fi ara té un nou rumb.
Milions de cors somniant un nou futur (bis)
