CANÇONS DE CARAMELLES

Jorn de Goig


Jorn de goig, Pasqua florida
portarem per tots cantons
la cistella proveïda
de corrandes i cançons.

Jorn de goig, jorn de goig,
Pasqua florida
portarem per tots cantons
la cistella proveïda
de corrandes,
de corrandes i cançons.

Al convit de les cantades
floriran com els clavells
les donzelles virolades
en finestres i cancells.. . .(2 vegades)

En les seves mans galanes
els cants nostres floriran
les ofrenes casolanes
i la joia d'un instant.. . . (2 vegades)

Oidà!!!!


LES CARAMELLES

Al cel brillaven milers d'estrelles
Era de Pasqua l'hermosa nit
Al vent llençaven les caramelles
Cançons alegres entre el burgit
Quan el meu novio que era el solista
De l'aliança del Poble Nou
Serio lluïa sa veu d'artista
Estava el barri ple com un ou
I jo escoltava des del balcó
Les dolces notes d'eixa cançó

Per tu, tan sols per tu, xamosa nina
D'amor ardent el meu cor sent un goig diví
Que es gran l'estimació que a mi em domina
Ja ho comprendràs quan estaràs soleta amb mi
Soleta amb mi

Quan acabaren les caramelles
Va haver-hi un xàfec d'aplaudiments
I les guarnides i altes cistelles
Quedaren plenes en pocs moments
Vaig dar d'ous frescos, dotzena i mitja
I un bé i un ànec al meu xicot
Mentres li deia plena de ditxa
Veus si t'estimo que t'ho donc tot
Petons anava tirant-li jo 
i ell em cantava amb molta il·lusió

Per tu, tan sols per tu, xamosa nina
D'amor ardent el meu cor sent un goig diví
Que es gran l'estimació que a mi em domina
Ja ho comprendràs quan estaràs soleta amb mi
Soleta amb mi

El segon dia de Pasqua anaren
A Badalona a menjar-se el bé
I al tornà al vespre tots ells passaren
Formats com sorges, pel meu carrer
Amb grans forquilles a molts s'els veia
El meu tocava l'acordeó
I fent-me el murri, l'ullet em deia
Tot lo que vulguis et toco jo
I així cantava molt dolçament
Fent filigranes amb l'instrument

Per tu, tan sols per tu, xamosa nina
D'amor ardent el meu cor sent un goig diví
Que es gran l'estimació que a mi em domina
Ja ho comprendràs quan estaràs soleta amb mi
Soleta amb mi, soleta amb mi, ai, si


CUPLETS:
Cantem nostres cants, florits i joiosos,

Que assenyalen ells la festa més gran,

Tot seguit la Pasqua és arribada,

i que mostra en ella els seus encants,

Tots venim a festejar la diada,

I sense que s’enfadi ningú,

Doncs en parlarem una miqueta,

De tots els drapets, drapets de cadascú.

A Cubelles fa molts anys, que s’hi cantan Caramelles,

Començant pel Cor l’Espiga I ara canta l’Espetec,

S’han canviat ja moltes veus, però sempre amb alegria,

S’han cantat i es cantarán els cuplets de l’Enriquet!!!



Los fills del Canigó (1887)

Mn. Jacint Verdaguer "Pàtria")


Al front la barretina,
la caritat al cor,
toquem la bandolina,
cantem lo patri amor. 

Com vol d’aucells cantaires
venim del Canigó,
cantant sos dolços aires,
amor del Rosselló.

Muntanyes regalades,
Conflent i Vallespir,
les nostres refilades
són vostre dolç sospir

Partida és Catalunya
per l’aspre Pirineu,
però son braç no allunya
los cors que lliga Déu.

Del Canigó en la cima
tot l’any lo cel hi riu,
lo nostre cor l’estima
com los aucells son niu

De França i d'Espanya,
uns i altres som germans,
no trenca una muntanya
l'amor dels catalans.

Al front la barretina,
la caritat al cor,
toquem la bandolina,
cantem lo patri amor (bis)