L'ESTACA
Lluis Llach
Lam MiM Lam
L'avi Siset em parlava
MiM
de bon matí al portal
Lam MiM Lam
mentre el sol esperàvem
MiM Lam
i els carros vèiem passar.
Lam MiM Lam
Siset, que no veus l'estaca
MiM
on estem tots lligats?
Lam MiM Lam
Si no podem desfer-nos-en
MiM Lam
mai no podrem caminar!
Lam MiM Lam
Si estirem tots, ella caurà
MiM Lam
i molt de temps no pot durar,
SolM DoM
segur que tomba, tomba, tomba
MiM Lam
ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba,
i ens podrem alliberar.
Però, Siset, fa molt temps ja,
les mans se'm van escorxant,
i quan la força se me'n va
ella és més ampla i més gran.
Ben cert sé que està podrida
però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m'oblida.
Torna'm a dir el teu cant:
Si estirem tots, ella caurà...
Si jo l'estiro fort per aquí...
L'avi Siset ja no diu res,
mal vent que se l'emportà,
ell qui sap cap a quin indret
i jo a sota el portal.
I mentre passen els nous vailets
estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset,
el darrer que em va ensenyar.
Si estirem tots, ella caurà...
Si jo l'estiro fort per aquí...
Carregant
