De quin costat estàs?
(lletres del Ton a partir d’una cançó de Florence Reece del 1931, del sindicat de miners. Estaven en lluita amb els propietaris de les mines. 1967 Pete la va popularitar. S’han fet moltes versions.) (C1 Lam - La#m)
He fet una versió que vol interpel·lar a cadascú si estem per la violència o per la pau.
De quin costat estàs? Diga’m
De quin costat estàs (bis)
¿De quin costat et poses,
què decideixes avui,
entre l'espasa i la pau,
en què creus, tu qui ets?
La guerra fa estralls,
mentre l'amor dóna vida,
triem la pau i l'amor,
en ells trobarem la llum.
En aquest món tant confús,
en què estem vivim avui,
hem de triar bé cada moment
entre el mal i el bé que fem.
La guerra ens divideix,
però l'amor ens uneix,
amb la pau i l'esperança,
marxem junts sempre endavant.
Les armes no resolen,
elles només fan mal,
destrueixen el que poden
i generen més dolor.
Quan veiem nens i nenes
jugant i somrient,
recordem que ells són
el futur que esperem.
Posem fi a les batalles,
abracem l'harmonia,
triem la pau i l'amor,
fem plegats el que podem.
He fet una versió que neix de la divisió actual entre els que veiem clar que hem d’avançar vers la resiliència amb l’ajut de posar en marxa microeconomies sanes, netes i transparents, que afavoreixin la creativitat i la cooperació de la gent, i els que encara creuen que el sistema global ho resoldrà tot.) (C1 Lam - La#m)
Cal avançar cooperant
Per ser més resilients
Si el transport s'atura uns dies
podem quedar sense aliments
De quin costat estàs? Diga’m
De quin costat estàs (bis)
No tenim temps per perdre
No podem esperar
Totes les oportunitats,
regals que hem d’aprofitar
Tornem a fer productives
terres cal regenerar
treball de formiguetes
el futur cal preparar
Espero que no siguis
dels que sols paran la mà
dels rics o dels politics,
les molles et donaran
No n’hi ha prou amb pintura verda
No es val el bla, bla, bla
Sols amb l’esforç cooperant
la resiliència pot tornar .
El gran sistema econòmic
El controla qui sap qui?
Nostra microeconomia
Nosaltres la decidim.
