(cançó popular catalana)
Ai, adéu cara bonica
quin color de rosa tens
a qui té color de rosa
quin color de rosa tens
a qui té color de rosa
no li falten pretendents.
si no ho feu ja hi faré jo
de posar la mà a la ploma
per dictar-ne una cançó.
D´un fadrí i d´una fadrina
que tots són d´un mateix temps
ell la trobà tota sola
el matí de sant Mateu.
Que plorava i derramava
llàgrimes de sentiment
doncs perquè, cara bonica,
plores tant amargament?
Ai, del pare i de la mare
que no volen que ens casem.
No ploris, cara bonica,
que aviat ens casarem.
