SÀVIES PARAULES DE PETE SEEGER I EL “COR DE LA TURUTA”
Any 2009… Inspirats en les Transition Town angleses i especialment en els missatges ecològics de Pete Seeger i d’altres, posem en marxa Transició VNG: “hem d’aconseguir que Vilanova i la Geltrú -transiti- cap un model de societat, sostenible i resilient” motivats especialment per la visió de Pete Seeger que en el documental “Pete Seeger, the power of song” diu: “Si el món té futur no serà degut a una gran organització sinó a milions i milions de petites comunitats que interactuen, la participació és el que salvarà la raça humana”.
Aquest mateix any organitzem una cantada folk i donat que l’any 2008 el vam anar a visitar al seu poble Beacon (https://tondalmau.blogspot.com/2008/08/amb-pete-seeger.html), li escrivim dient-li que celebraríem els seus 90 anys i si ens vol dir algunes paraules. Ens escriu: “No celebreu el meu aniversari però és molt bo que grans i joves cantem junts, el cantar plegats està per damunt de les fronteres de les religions i les polítiques i ajuda a desfer malentesos.”
Any 2010… Partim de la creença: Si l’euro ens ha portat a on som, necessitem una eina econòmica participativa que ens ajudi a fer aquesta Transició. Estudiem el potencial de les “monedes socials”: Avui dia hi ha productes que dificilment podem produir en un poble: un ordinador, un cotxe, un avió, etc, per tant hi ha Productes Globals, Mercat Global i Monedes Globals però hi ha productes que fins fa 50 anys cada poble produïa els seus: menjar, roba, mobles, cases… per tant, hi ha Productes Locals, Mercats Locals i hi hauria d’haver sistemes econòmics locals per estimular la producció i consum d’aquests productes. Dues economies complementàries. Dissenyem i posem en marxa la moneda social “la Turuta” per potenciar l’economia local de Vilanova i la Geltrú.
Any 2014… Mor Pete Seeger i cercant informació de la seva vida, trobem les cantades periòdiques que feien (i encara fan) obertes a tothom qui vulgui cantar cançons que tinguin sentit. Amb aquesta idea i pensant que “el cantar plegats està per damunt de les fronteres de les religions i les polítiques i ajuda a desfer malentesos”, posem en marxa el “Cor de la Turuta”, unes trobades informals cada dues o tres setmanes simplement per cantar.
De llavors fins avui…
En relació a la moneda social la Turuta no ha parat de funcionar i d’anar creixent, lentament, els arbres creixen lents perquè han de tenir bones arrels. El principal valor de la Turuta és la gent i les sinergies que es van creant… es crea xarxa de comunitat local.
En relació a l’estat planetari, el panorama cada dia és més complicat: Canvi Climàtic, guerres, fam, desastres, atemptats, violència, ciclons, terratrèmols… sembla que la Natura s’hagi posat en contra nostra però som nosaltres que ens hem posat en contra d’ella i ara es mostra enfadada. Està clar que hem de canviar el model econòmic causant del desgavell actual. El canvi no pot venir de dalt de la piràmide de poder perquè és el fruit d’una dinàmica econòmica fonamentada en els interessos: qui té més, cada vegada té més i necessita més per protegir el que ja té i per això necessita explotar el que sigui a costa del que sigui… i les armes serveixen per mantenir aquestes dinàmiques. És com un càncer social.
Un altra dels missatges de Pete està en la cançó “És molt fosc abans de l'alba”. La darrera hora de la nit és la més fosca i de sobte es fa de dia, ens estem acostant ara a aquesta hora més fosca?
En relació al “Cor de la Turuta”, durant aquests anys hem pogut comprovar que cantar va molt bé per la salut individual i col·lectiva, ho hem comprovat durant i després de la pandèmia del COVID, a la vegada que és una gran eina pedagògica a l’escollir cançons amb sentit que ens ajudin a reflexionar.
Quan va començar la guerra d'Ucraïna, vam estar 8 setmanes tots els divendres, davant de l’ajuntament de VNG, cantant per la Pau. Després vam continuar fent CANTADES POPULARS PEL PLANETA I LA PAU tots els dijous en places diferents de VNG. El grup de whatsapp del “Cor de la Turuta ha anat creixent i ara estem quasi 90 persones… sempre hi ha aproximadament una vintena de persones que venen a cantar. Tenim totes les cançons en el bloc: https://cordelaturuta.blogspot.com/p/per-la-pau-tot-el-mon.html. Avui dia, que molta gent va estressada, malhumorada, preocupada, trista… i es troben amb un grup de persones cantant i una pancarta: CANTADA POPULAR PEL PLANETA I LA PAU, normalment somriuen - arrancar un somriure sincer avui ja és important - alguns es queden a cantar o a escoltar i els convidem a afegir-se a la cantada i al grup de whatsapp, El fet de que ningú dirigeix i que no cal saber música ni tenir bona veu, fa que cantem sense por i de manera espontània… es fa salut i es crea comunitat local.
Creiem que estem en uns moments de canvi de model, de l’Era del Tenir a l’Era del Ser, de l’Era del Competir a l’Era del Cooperar… i el que impulsarà aquesta transició o reconversió serà la gent, motivada pel Canvi Climàtic, com diu Naomi Klein en el seu llibre “Esto lo cambia todo”. El Canvi Climàtic afecta tothom, per tant, hem de canviar de model i aquest canvi l’hem de començar a fer des de baix.
Podem dir, simbòlicament, que el vaixell de la GLOBALITZACIÓ s’està enfonsant… per fer surar de nou un vaixell que s’està enfonsant, s’omple de petites boles d’aire, aquestes desplacen l’aigua i s’hi posa aire en el seu lloc, i el vaixell torna a surar.
Cal crear “petites boles d’aire” per evitar que el vaixell s’enfonsi del tot…
Les persones, agrupades en entorns cooperatius (associacions / comunitats d’autoajuda / cooperatives / monedes socials locals…) són aquestes petites boles d’aire que cada vegada seran més independents de la Gran Piràmide de Poder que ens condiciona les nostres vides i podran decidir més sobre el sentit de la seva vida, valorant més l’existència i aprofitant millor els recursos locals.
Aquestes petites experiències de canvi, ja s’estan donant en molts llocs, però cal buscar-les doncs els grans mitjans de comunicació no les mostren, i ja es van configurant com un Gran Arbre de la Pau que va creixent damunt del Planeta. Arribarà un moment en que els de dalt de les piràmides de poder s'aniran quedant sols al veure que van perdent poder doncs cada vegada hi haurà menys persones que vulguin treballar fabricant armes i costarà tenir soldats pels exèrcits armats… i els “poderosos” s'hauran de menjar solets la seva cobdícia, doncs ja cada vegada menys persones estaran disposades a sacrificar la seva vida pels seus capricis interessats…
LA GRAN RECONVERSIÓ
Arribat aquell moment, els de dalt de les piràmides no tindran més remei que convocar als presidents de tots els països, els caps religiosos, els fabricants d’armes i els que s’han acaparat del poder econòmic mundial… per signar el més gran ACORD DE PAU de les Nacions Unides, com diu la cançó de Pete Seeger: “Anit vaig tenir un somni estrany (Last Night I Had the Strangest Dream)” que serà l'inici de la Gran Reconversió:
* Unes fàbriques d'armes es reconvertiran en fàbriques d'eines per construir i no destruir.
* Els exèrcits es transformaran en organitzacions dedicades a donar suport organitzat davant de grans catàstrofes naturals i per fer obres necessàries per aturar la desertització, afavorir la reforestació autoctona i poder intentar incidir així en el canvi climàtic.
* Els grans monopolis de l’energia s’aniran reconvertint en xarxes d’energia renovable i distribuïda, a la vegada que tothom anirà entenent que ens calen uns nous hàbits de consum i de vida.
* Els grans mitjans de comunicació seran eines educatives, sobretot per afavorir canvis d'hàbits i de valors i també serán facilitadores de la comunicació sense interessos amagats.
* I amb el temps, el llenguatge de la guerra s'anirà convertint en un fòssil del passat...
Haurem entrat a una Nova Era de la Humanitat i per fi podrem viure mirant el futur amb optimisme. El nou vaixell es dirà GloCalització (global+local).
per Ton Dalmau
banjista del “Cor de la Turuta”
Què és el peregrinatge social?
És aquella tasca i actitut que neix de sortir d'un mateix, o millor dit, tu i la teva persona, posar-te en camí d'anar a trobar altres persones per conèixer-les, per saber de la seva vida, dels seus pensaments, de les seves preocupacions... per convidar-les a treballar plegades, a cantar juntes, a conviure, a posar en marxa projectes vius, de les persones, de la gent, amb amor als recursos naturals, la terra, l'aigua, el mar, les plantes, els animals... la vida.Com ens deia Pete Seeger, "és molt important aprendre a parlar amb els que no pensen com nosaltres", anar-los a trobar i cercar elements que ens uneixin, l'afecte que es crea al descobrir que totes i tots, som molt semblants, ens fa descobrir que tenim molts més elements que ens uneixen que no pas ens desuneixen. La història, el passat, no el podem canviar, el futur depén dels que estem vius. Hem de ser capaços de recórrer, pas a pas un llarg camí.
Com diu la cançó:
